Ja està. Tot l’any esperant-la i d’una revolada, ja ha passat.
Hem celebrat la quarta festa del davantal, on una colla de dones que estem sempre en moviment, amunt i avall, fent i desfent, ens posem el davantal i ens fem el sopar. Són una mena de dones que poques vegades tenen ocasió d’aturar-se i dedicar-se a la cuina, malgrat a moltes els encanta això de remenar cassoles i encendre fogons.
Aquest any hem tingut algunes baixes de darrera hora. La Sílvia Bel, l’Eva Piquer, l’Agnès Busquets, la Sandra Bruna, van haver de cancel·lar i les vam trobar a faltar.
Vam tenir, com cada any, noves incorporacions: l’Anna Manso, la Gemma Salvador i l’Elisenda Roca.Per cert, l’Elisenda em va enviar una carta d’agraïment, tan magnífica, que no puc fer altra cosa que afegir-la al post, perquè és realment la crònica del sopar.
Està clar que la carta té una lectura més divertida si hi vas ser, però reflecteix l’ambient durant el taller-sopar.
Estimada Ada,
ni en somnis podia imaginar el que es coïa en aquests sopars dels davantals.
Sort que hi vaig arribar a temps.
M’estava perdent una trobada de dones fantàstiques.
I mai m’hagués imaginat que pastaria una coca tan sensacional amb botifarra, brie, fulles de mostassa (que no sabia ni que existissin) i germinats.
Ni que sortiria una brandada de bacallà exquisida de les mans de l’equip de la Eva Tapersex, per bé que totes estaven (estàvem, m’hi vaig colar) més pendents de la conveniència i plaer de les boles xineses que del plat (mentida: ja havien acabat de trinxar amb les mans el bacallà i jo vaig arribar en el moment més sucós de la conversa); o que menjaria un conill (ara queda fatal parlant de trobada de dones i de boles xineses) tan ben guisat al forn. Jo, com la Magda, no menjo mai conill, però com que no havia dinat vaig repetir i em vaig menjar el conill de la Magda (això torna a sonar fatal, pitjor encara).
Per no parlar de les postres amb aquella xocolata que cobria un nosequé blanc molt bo al gust i una mena de galeta que vaig veure com la pitjor mare del món, altrament coneguda com Anna Manso, preparava amb carinyo i amor, de mare, és clar.
I conèixer la Virgínia i que m’expliqués la història del seu champagne fet a La Champagne, a les vinyes heretades de sa mare va ser impagable. Gràcies per explicar-m’ho, Vir. La teva mare estaria orgullosíssima de tu. Vive la Gaston!
I gràcies a la Itzi i els seus amics artistes, en Kirman i la seva peculiar manera d’escalfar l’ambient.
Feliç de formar part del grup davantaler!
Endavant i força, noies!
A la carta, es cita al Fakir KIR-MAN. I és que aquest any varem tenir el privilegi de gaudir d’una mini actuació del Fakir KIR-MAN, un artista mític als anys noranta, que va estar en tots els saraos i festivals de l’época. Ara ja té ganes de descansar una mica, però va venir a veure’ns i ens va fer una actuació magnífica, amb ingesta de bombeta inclosa!
I per acabar, més fotos i les receptes, és clar!!!
GOTET DE BACALLÀ AMB PIPES CARAMEL·LITZADES.
- 350 g de retalls de bacallà dessalat
- 2 grans d’all
- 1 bitxo
- 50 ml d’oli
- 50 ml de crema de llet
- 50 ml de llet
- 50 g de pipes pelades
- 50 g de sucre
- Uns quants grans de pebre
- 1 fulla de llorer
Per a l’oli de nyores (opcional)
- 1 nyora
- 100 ml d’oli 0,4º
Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli, a foc lent, i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els retirem ràpidament.
Posem el bacallà en una cassola amb la pell cap avall, cobert amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Traiem el bacallà de l’aigua, retirem la pell i les espines que li quedin i ho posem en el vas de la batedora. Escalfem la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.
El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.
Caramel·litzem les pipes. Les posem amb el sucre, en un cassó i les coem, a foc molt lent, donant voltes fins que el sucre prengui. És important no deixar de donar voltes, perquè sinó hi ha el perill que es cremin.
Fem l’oli de nyores. És opcional, però hi queda molt bé. Hem de començar hidratant la nyora, en aigua tèbia, durant una bona estona, una hora com a mínim. La traiem de l’aigua, l’eixuguem, rasquem la polpa amb un ganivet i la barregem amb l’oli i un polsim de sal. Si cal, triturem. Ja tindrem l’oli de nyores.
Posem la brandada en el gotet, a sobre una mica d’oli de nyores i acabem amb unes pipes caramel·litzades.
COCA DE BOTIFARRA NEGRA, AVELLANES I FORMATGE BRIE, AMANIDA De fulles de mostassa
500 gr. de farina
300 ml d’aigua
25 gr. de llevat fresc
1 culleradeta de sal
Una botifarra negra
Un grapat d’avellanes picades
200 gr. de formatge brie
1 ceba
2 grans d’all
Fulles de mostassa
Germinats d’alfals
Reducció de taronja
Oli d’oliva
Sal
Dissolem el llevat en l’aigua. Vessem sobre la farina, afegim la sal i pastem amb les mans fins aconseguir una massa llisa i fina.
Estirem amb un corró i tallem a làmines.
Sofregim una ceba i la posem sobre la làmina de massa. Coem a 180ºC durant quinze minuts. Posem la botifarra negra, unes avellanes picolades i el formatge brie i donem un cop de forn abans de servir-ho.
Acompanyem amb una amanida de fulles de mostassa, germinats i una vinagreta de taronja dolça.
RABLÉ DE CONILL FARCIT D’ESPINACS, AMB ESPINACS SALTATS I PURÉ DE PATATA
- 4 lloms de conill sense ossos
- 200 g d’espinacs tendres
- 20 g de mostassa a l’antiga
- Conyac
- 2 pastanagues
- Comí
- Unes gotes de suc de llimona
- 40 g sucre
- Oli, sal i pebre
Salpebrem els lloms de conill i els farcim amb els espinacs tendres. Lliguem amb fil de cuinar.
Col·loquem els rables de conill a una safata de forn . Amanim amb oli i un raig de conyac. Ho coem al forn a 180º durant uns 30 minuts.
Mentre, tallem la pastanaga a tires fines i la caramel·litzem. A un cassó posem les tires de pastanaga amb el sucre, unes gotes de llimona i comí.
Retirem el conill de la safata de forn i aprofitem el suc que ha deixat anar per barrejar-ho amb la mostassa. Ho batem bé fins aconseguir una salsa lligada.
Tallem el conill a rodanxes i el servim acompanyat de la pastanaga en juliana. Salsem amb la salsa de mostassa.
PASTÍS DE TE VERD I XOCOLATA.
200 gr. de galetes tipus digestive
100 gr. de mantega
200 gr. de nata
100 gr.de nata
El suc de mitja llimona
500 gr. de formatge d’untar
100 gr. de sure
4 làmines de gelatina.
1 cullerada de te matcha.
Escalfar els 100 gr. de nata amb el suc de la llimona i el formatge d’untar. Afegir-hi la gelatina hidratada i eixugada. Fora del foc posar el te matcha.
Muntar els 200 gr. de nata amb el sucre. Incorporar a la barreja anterior.
Trinxar la galeta amb la mantega i fer unes bases de pastís individual. Farcir amb la crema de formatge i te matcha. Deixar quallar a la nevera.
Servir acompanyat de salsa de xocolata
Aquest any no hi van faltar:
Inés Bordas
Virginia Tibau
Patrícia Gabancho
Muriel Casals
Lídia Heredia
Sílvia Soler
Magda Oranich
Itziar Castro
Mercedes Basso
Núria Ribó
Elena Brustenga
Natza Farré
Eva moreno
Tere Alsina
Ada castells
Gemma Salvador
Carme Fenoll
Mai Balaguer
Elisenda Roca
Montse Ingla
Carme Canet
Anna Manso
Ada Parellada